Els hàbitats marins profunds del mar Mediterrani són crucials per mantenir la biodiversitat global. No obstant això, diversos hàbitats han patit i continuen patint un important deteriorament que ha portat a la desaparició dels organismes que alberguen i a la pèrdua de les seves funcions, cosa que també afecta espècies d’interès comercial. Amb l’objectiu de recuperar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics que proporcionen aquests hàbitats, és crucial la seva recuperació i conservació. Actualment, existeixen diversos mètodes de restauració per intentar revertir els danys ocasionats als ecosistemes i conservar els seus valors naturals. Depenent de la metodologia utilitzada, es poden classificar com a restauració marina passiva, que fomenta la recuperació natural dels ecosistemes, o restauració marina activa, que accelera els processos de recuperació gràcies a processos més directes d’intervenció humana.
Accelerar els processos de restauració
Un mètode habitual de restauració passiva és l’establiment de zones de protecció que restringeixen o regulen activitats externes per evitar o reduir els seus impactes. Aquestes àrees actuen com a reserves on poden refugiar-se i criar les diferents espècies, afavorint a més la renovació dels recursos de forma natural. No obstant això, es tracta d’una mesura amb una capacitat de recuperació lenta i resultats a llarg termini.
Per poder accelerar els processos de recuperació s’implementa la restauració activa, en la qual accions concretes promouen la recuperació d’aquests hàbitats amb més celeritat, i restableixen les seves funcions ecosistèmiques en un curt o mitjà termini. Aquest mètode afavoreix tant els ecosistemes com les activitats econòmiques que depenen d’ells. Per això, el projecte LIFE ECOREST aposta per la promoció de tècniques de restauració activa per a la recuperació d’ecosistemes bentònics, que són fonamentals per a la supervivència de moltes espècies marines d’interès comercial.
El mètode Badminton
Aquest innovador mètode de restauració activa, proposat pel ICM-CSIC que coordina el projecte LIFE ECOREST, permet restaurar les poblacions d’espècies sèsils en ambients marins profunds a través de la recuperació d’organismes com gorgònies, corals o esponges que han estat pescats de manera accidental durant les tasques de feina dels pescadors.
A l’hora d’aplicar el mètode Badminton, primer es rescaten de les xarxes les espècies que queden atrapades i, encara a bord dels vaixells, són dipositades dins d’aquaris adaptats plens d’aigua de mar. Un cop a terra, es traslladen a altres aquaris ubicats a les confraries de pescadors on es recuperen. Quan els organismes es troben en condicions òptimes, es preparen per ser retornats al mar mitjançant el seu anclatge a un cantó rodó. El pes proporciona estabilitat i evita que quedin tombats en arribar al fons, cosa que podria implicar la seva mort. El projecte fomenta la llibertat de nombrosos organismes junts, amb l’objectiu de promoure també la creació de nuclis d’elevades densitats, cosa que millora la supervivència d’aquests organismes i la seva recuperació de les funcions.
La metodologia resulta senzilla d’aplicar, i és econòmica i replicable, cosa que ajuda a establir la seva sostenibilitat en el temps, un altre dels objectius del projecte LIFE ECOREST, juntament amb l’apoderament dels pescadors per dur a terme les tasques de restauració. A més, permet abastar àrees de restauració més extenses que altres mètodes.
Per a aquells organismes que viuen a major profunditat, s’ha utilitzat de manera pionera un bio-alliberador manual (BiLi), que es submergeix des de grues situades en els vaixells per arribar a profunditats per sota dels 200 metres. Aquesta eina ajuda els organismes a arribar al fons més ràpidament alhora que assegura que es mantenen erguides.