El LIFE ECOREST, que coordina l’Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), ha iniciat la transferència de metodologies i estratègies pioneres de restauració marina d’hàbitats profunds utilitzades pel projecte a Catalunya a altres regions del Mediterrani.
Per a impulsar la replicabilitat, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) està organitzant una sèrie de seminaris participatius, en coordinació amb la resta de socis del projecte, amb l’objectiu d’afavorir que les experiències adquirides en el projecte puguin ser transferides i replicades en altres regions del Mediterrani i potencialment a altres contextos marins que tenen reptes similars. També es busca fomentar la col·laboració interregional i internacional, proporcionar eines i recursos i establir un marc de cooperació.
El primer d’aquests seminaris, que ha tingut lloc al Centre Oceanogràfic de Màlaga de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), ha comptat amb la participació de 30 representants de l’àmbit científic, el sector pesquer, les administracions públiques i les ONG.
Durant la trobada, s’ha destacat la importància de la restauració d’hàbitats marins per a millorar la biodiversitat i l’estat dels recursos pesquers, en línia amb els objectius del Reglament i el Pla Nacional de Restauració de la Naturalesa, presentat per la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació del MITECO.
A l’hora de restaurar ecosistemes com a fons de corals, gorgonias i esponges, es creen hàbitats vitals que serveixen com a àrees d’alimentació, cria i refugi per a nombroses espècies associades. Aquests hàbitats no només ajuden a connectar poblacions d’espècies marines prèviament aïllades, promovent el flux genètic i la resiliència, sinó també faciliten la recuperació d’espècies amenaçades.
En el transcurs del seminari també s’han compartit altres experiències en restauració marina que desenvolupen Soldecocos, l’Associació HyT i Coral Soul. Posteriorment, s’ha obert un espai de treball en grups per a analitzar aspectes tècnics i científics, de governança, sostenibilitat de les actuacions i fonts de finançament per a la replicabilitat de les estratègies del LIFE ECOREST a altres regions.
El mètode bàdminton
El projecte LIFE ECOREST avança en la restauració de prop de 30.000 hectàrees d’hàbitats marins profunds a Catalunya en una zona d’alt valor ecològic al llarg del litoral de Girona i Barcelona, amb la participació activa del sector pesquer.
Per aconseguir-ho, aplica una metodologia innovadora de restauració activa coneguda com el “Mètode Bàdminton”. Els pescadors rescaten de les xarxes de pesca coralls, gorgònies i esponges que queden atrapats, per a dipositar-los en uns aquaris situats en les confraries de pescadors participants. Quan els organismes es troben en condicions òptimes, es preparen per a ser retornats a la mar mitjançant el seu ancoratge a un còdol que afavoreix que romanguin alçats en el fons de la mar.
El projecte fomenta l’alliberament de nombrosos organismes a la vegada, amb la finalitat d’afavorir també la creació de nuclis d’elevades densitats, la qual cosa millora la supervivència d’aquests organismes i la millor recuperació de les seves funcions. Gràcies a la col·laboració del sector pesquer i al treball del personal investigador del projecte s’han retornat al mar més de 7.500 organismes.
La metodologia resulta senzilla d’aplicar, i és econòmica i replicable, el que ajuda a establir la seva sostenibilitat en el temps. Un altre dels objectius del projecte LIFE ECOREST és empoderament dels pescadors per a dur a terme les labors de restauració. A més, permet abastar àrees de restauració més extenses que altres mètodes.
A través de la col·laboració directa entre comunitat científica, sector pesquer, administracions públiques i organitzacions no governamentals, el projecte, no només busca recuperar la biodiversitat dels fons marins, sinó també enfortir el coneixement i la gestió d’aquests valuosos ecosistemes.
Aquesta iniciativa, que coordina l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) fins al 2026, té com a socis la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, la Universitat de Barcelona i WWF España, així com amb la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea. Col·laboren al projecte les confraries de Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar i Vilanova i la Geltrú.