El projecte LIFE Ecorest allibera al litoral català més de 250 coralls i gorgònies recuperats amb la col·laboració del sector pesquer

22.06.2023

El projecte LIFE ECOREST ha alliberat més de 250 organismes capturats de manera accidental a les xarxes durant l’activitat pesquera i que han estat rescatats pels pescadors i recuperats en els aquaris instal·lats a les diferents cofraries.

En concret, s’han retornat al mar 143 gorgònies de les espècies Eunicella cavolini, Eunicella singularis i Leptogorgia sarmentosa, 106 coralls tous de l’espècie Alcyonium palmatum i alguns briozous. Els organismes van ser alliberats al medi natural a les zones de Vilanova i la Geltrú, Palamós i Arenys de Mar, a una profunditat d’entre 90 i 140 metres. A més, a Vilanova es va poder comprovar l’èxit de supervivència d’aquests organismes després de visualitzar, mitjançant un vehicle submarí operat de forma remota (ROV, per les seves sigles en anglès), que les gorgònies s’havien assentat correctament al fons.

Aquesta acció s’ha dut a terme durant la segona campanya oceanogràfica del projecte, en la qual han participat els equips d’investigació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i de la Universitat de Barcelona amb l’objectiu de recopilar informació sobre els fons marins de les 15 àrees vedades a la pesca, zones d’actuació del projecte, i d’alliberar els exemplars recuperats a les cofraries de pescadors.

Durant un mes de campanya, s’han dut a terme 34 immersions amb un ROV per realitzar inspeccions visuals dels vedats i zones adjacents, cobrint una distància de 80 quilòmetres lineals.

En un balanç preliminar, l’equip científic ha observat diferències entre les zones actuals de pesca i aquelles on existeix una vedat des de fa més d’un any. A les primeres, el fons marí es troba més llis i amb marques dels arts de pesca, mentre que en les zones protegides s’ha pogut observar una tridimensionalitat natural, creada per la pròpia fauna que habita els fons, que és, a més, més abundant.

IMATGES PER AL SEGUIMENT

Durant la primera campanya, realitzada a l’octubre de 2022, l’equip científic va fondejar un Lander, una estructura que incorpora una càmera i diferents sensors ambientals. Es tracta d’un sistema d’obtenció de mostres quantitatiu i no invasiu que es col·loca al fons i funciona de manera estàtica i autònoma durant diferents intervals de temps. En aquest cas, el Lander ha romàs ancorat en una zona de substrats tous durant aproximadament sis mesos i ha estat recuperat durant aquesta segona campanya. La seva missió ha estat capturar imatges del fons cada 30 minuts, que seran processades i analitzades per l’equip científic en els pròxims mesos per conèixer les dinàmiques temporals i les interaccions entre diferents espècies.

En les properes campanyes el seguiment de les espècies alliberades a les zones de reserva es realitzarà mitjançant vídeo, obtinguts tant amb un ROV com amb un vehicle submarí autònom (AUV). La següent tindrà lloc durant aquest mes de juny amb l’objectiu d’ancorar de nou el Lander, continuar amb la devolució dels organismes recollits a les diferents confraries i amb l’exploració de les 15 zones de vedat, aquesta vegada amb un vehicle autònom.

LIFE ECOREST

El projecte s’està desenvolupant al marge continental de Barcelona i Girona, una de les zones més diverses del Mediterrani Occidental, albergant una gran riquesa d’espècies entre les quals hi trobem algunes d’amenaçades. Malauradament, s’estima que més del 90% del fons marí entre 50 i 800 metres de profunditat d’aquestes zones mostren signes de degradació, la qual cosa en dificulta la seva regeneració.

Per això, fins al 2026, el programa d’accions del projecte LIFE ECOREST servirà per millorar l’estat de conservació dels hàbitats marins profunds i demostrar l’eficàcia de la gestió participativa del sector pesquer.

Aquesta iniciativa, que coordina l’ICM-CSIC, compta com a socis amb la Federació de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, la Universitat de Barcelona i WWF España, així com amb la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea.

Skip to content