Hem iniciat els treballs conjunts amb confraries de pescadors del litoral de Barcelona i Girona per al manteniment de gorgònies, coralls i esponges, entre d’altres organismes estructurants, capturats de forma accidental. Seran recuperats en aquaris instal·lats a les confraries de pescadors i retornats al mar gràcies a la col·laboració del sector pesquer.
El primer dels 18 aquaris previstos s’ha instal·lat a la confraria de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i s’espera que per a finals d’any ja estiguin presents en vuit confraries més. A més, es duran a terme campanyes oceanogràfiques per conèixer la seva evolució, entre d’altres estudis de recerca.
Aquesta actuació forma part d’aquesta iniciativa que té l’objectiu de restaurar prop de 30.000 hectàrees d’hàbitats marins profunds a Catalunya amb la participació activa del sector pesquer. Per aconseguir aquest objectiu, compta com a socis, a més de l’ICM-CSIC, amb la Federació de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la Universitat de Barcelona i WWF Espanya, així com amb la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea.
Els socis han presentat, en el marc d’una jornada per a periodistes, els avenços del projecte, així com els beneficis de la restauració marina i la importància de les reserves marines per regenerar hàbitats i espècies clau com coralls i gorgònies, que actuen com a arquitectes dels fons marins. També han destacat el paper fonamental del sector pesquer en aquesta tasca i l’esforç dels pescadors per garantir la sostenibilitat de la seva activitat.
En aquesta línia, s’ha remarcat el caràcter innovador d’aquest projecte tant per la metodologia utilitzada com per l’àmplia superfície espacial en la qual es desenvolupa, així com per la col·laboració estreta entre la comunitat científica, el sector pesquer i diferents administracions involucrades.
Durant la jornada, també s’han retornat al mar organismes d’hàbitats profunds que han estat recuperats en els aquaris mitjançant el mètode bàdminton. Es tracta d’una tècnica en la qual els coralls i les gorgònies s’adhereixen a un substrat rocallós que els manté erectes i es llancen al mar directament des de les embarcacions.
La restauració permet accelerar la recuperació d’aquestes comunitats marines, que es troben en un estat de conservació deficient després de dècades d’impactes derivats de l’activitat humana. El projecte s’està desenvolupant al marge continental de Barcelona i Girona, una de les zones més diverses del Mediterrani Occidental, que alberga una gran riquesa d’espècies, entre les quals hi trobem algunes d’amenaçades. Malauradament, s’estima que més del 90% del fons marí entre 50 i 800 metres de profunditat d’aquestes zones mostren signes de degradació, la qual cosa en dificulta la seva regeneració.
Per això, fins al 2026, el programa d’accions del projecte LIFE ECOREST servirà per millorar l’estat de conservació dels hàbitats marins profunds i demostrar l’eficàcia de la gestió participativa del sector pesquer. Entre aquestes accions, es facilitaran espais de diàleg i s’estimularà el desenvolupament de capacitats i esquemes de governança per als principals usuaris i gestors.
COMMEMORACIÓ DEL 30 ANIVERSARI DEL PROGRAMA LIFE
Durant aquesta mateixa jornada, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), a través de la Fundació Biodiversitat i del Punt Focal Nacional del programa LIFE, gestionat per l’Oficina Pressupostària del Ministeri, ha commemorat el 30è aniversari del programa LIFE de la Unió Europea en un acte on s’han compartit els èxits de conservació d’hàbitats i espècies a Espanya aconseguits gràcies a aquest instrument financer de la Unió Europea. A Espanya, el programa LIFE ha donat suport a més de 920 projectes amb una contribució econòmica propera als 830 milions d’euros.
LIFE ECOREST
Aquesta iniciativa, que coordina l’ICM-CSIC, compta com a socis amb la Federació Territorial de Confraries de Girona, la Fundación Biodiversidad del Ministerio pera la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, la Universitat de Barcelona i WWF España, així com amb la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea.