El coneixement científic del fons marí i la seva biodiversitat encara és molt escàs, malgrat la importància que té l’oceà per al planeta i la societat. Però gràcies a la tecnologia, avui dia és possible conèixer millor les profunditats marines.
Una d’aquestes eines innovadores és el lander, una plataforma fixa, que es pot fondejar sobre el fons marí amb una embarcació. Es tracta de sistemes de mostreig quantitatiu i no invasiu que treballen estàtics i de manera autònoma. Aquests dispositius van equipats amb càmeres, sensors ambientals, sistemes d’il·luminació i discos durs per emmagatzemar imatges i vídeos, així com bateries que arriben a una autonomia en mode time-lapse de fins a 10 mesos.
Aquests dispositius estan sent utilitzats a les campanyes oceanogràfiques del projecte LIFE ECOREST amb l’objectiu d’obtenir información sobre l’estat dels fons marins, la recuperació dels ecosistemes, així com les espècies de fauna que hi ha i les seves interaccions. Especialment, s’estudien coralls i gorgònies, organismes objecte del projecte.
Aquests landers han estat desenvolupats i desplegats per l’ICM-CSIC, en col·laboració amb el grup Sarti-mar de la Universitat Politècnica de Catalunya, que dirigeix l’observatori submarí Obsea.
Durant les campanyes oceanogràfiques del projecte, han estat fondejats en una zona de substrats tous. La seva missió ha estat prendre imatges del fons cada 30 minuts, que seran processades i analitzades per l’equip científic de l’ICM-CSIC per conèixer les dinàmiques temporals i les interaccions entre diferents espècies.
Amb ajuda de grues específiques, tres landers s’han instal·lat als fons d’àrees marines en restauració, en concret, a zones de protecció pesquera de Palamós, a una profunditat d’entre 50 i 380 metres. Aquests dispositius prenen imatges d’una superfície d’uns 2,5 m2durant sis mesos.
A la darrera campanya del LIFE ECOREST, s’han desplegat davant de poblacions de coralls trasplantats, on proporcionaran imatges a freqüències d’entre 10 i 30 minuts. A més, s’utilitzaran per avaluar la interacció d’aquests organismes amb el medi marí i amb fauna sèssil, com anemones, poliquets o coralls de cos tou. També amb peixos i invertebrats com els crustacis.
La informació obtinguda servirá per determinar el rol d’aquestes poblacions trasplantades per a generar de noves condicions de substrat i hàbitat. Els landers seran els ulls i sensors del projecte en aquests espais marins protegits.
LIFE ECOREST
A la zona d’actuació del projecte, al llarg del litoral de Barcelona i Girona, s’estima que més del 90% del fons marí entre 50 i 800 metres de profunditat mostra signes de degradació, cosa que dificulta la regeneració dels recursos naturals. Aquesta zona està considerada un punt de gran importància ecològica a causa de l’alta concentració d’espècies en perill, amenaçades o vulnerables, entre les quals hi ha corals i gorgònies.
Per això, fins al 2026, el programa d‟accions del projecte LIFE ECOREST servirà per intentar millorar l’estat de conservació dels hàbitats marins profunds i demostrar l’eficàcia de la gestió participativa del sector pesquer.
Aquesta iniciativa, que coordina l’ICM-CSIC, compta com a socis amb la Federació de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica i el Reto Demográfico, la Universitat de Barcelona i WWF España, així com la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea.