La tècnica del projecte LIFE ECOREST per restaurar hàbitats marins profunds a Catalunya s’ha començat a aplicar a Cadis gràcies a la col·laboració de diverses organitzacions sense ànim de lucre, organismes de recerca i el sector pesquer.
En concret, l’Organització de Productors Pesquers Artesanals Llotja de Conil OPP 72, juntament amb la Societat per al Desenvolupament de les Comunitats Costeres (SOLDECOCOS) i WWF España, ha desenvolupat un programa que utilitza la metodologia del projecte LIFE ECOREST per augmentar la supervivència de corals, gorgònies, esponges i altres organismes que es queden atrapats a les xarxes dels pescadors.
Manuela Sanchez Patrona Major i presidenta OPP72
El director de Soldecocos, Jorge Sáez, destaca la implicació dels pescadors de l’OPP 72, formada per una flota de 39 vaixells d’arts menors. Quan capturen de forma accidental algun organisme, comuniquen les coordenades i porten els exemplars que queden atrapats a les xarxes a un centre de supervivència i restauració. Es tracta de La Casa dels Rams i les Santamaries, que deu el seu nom a la denominació dels coralls i les gorgònies a la zona.
Jorge Sáez, director de Soldecocos
Aquest centre, format per un tanc en circuit tancat amb aigua de mar, es finança, actualment, a través del Pla de Producció i Comercialització de l’OPP72 gràcies als fons FEMPA que gestiona la Junta de Andalucía.
Una vegada s’han recuperat els organismes, es preparen per ser retornats al mar fixant-los a còdols. El pes proporciona estabilitat i permet que caiguin drets. Aquest mètode conegut, com a Bàdminton, ha estat ideat per l’Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC, que coordina el projecte LIFE ECOREST.
PUNT CALENT DE BIODIVERSITAT
Els organismes rescatats han estat 83 dies al centre de recuperació. Transcorregut aquest temps, s’han retornat al mar un total de 47 exemplars al Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Estret Occidental, un espai marí protegit que pertany a la Xarxa Natura 2000 i que també està declarat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En concret, el 20 de desembre els organismes van ser reintroduïts a la Piedra que Revienta, un capçal davant del port de Cabo Roche.
Aquesta àrea, ubicada entre la Bahía de Algeciras y la Bahía de Cadiz, és un punt calent de biodiversitat on conflueixen les aigües del Mediterrani i l’Atlàntic. A la zona es troben hàbitats marins d’interès comunitari, com el 1170 Esculls, del qual s’han censat més de 70 espècies amb una gran diversitat de coralls i gorgònies.
Gràcies a la informació científica recollida en el projecte Gades: Protección i Gobernanza del Mar de Cabo Roche (Cabo de Trafalgar-Islote de Sancti Petri) es van identificar hotspots on prioritzar les accions de conservació. A més, es va determinar que cinc de les 10 espècies amb més presència al coral·ligen presenten alguna figura de protecció i 12 de les 70 espècies censades, algun nivell d’amenaça.
Entre els organismes amb major distribució destaquen coralls taronges, així com Lithophyllum incrustans (alga vermella-calcària incrustant); els antozoos astroides Calycularis sp, Eunicella labiata, Eunicella gazella i Leptogorgia sarmentosa; l’anèl·lid Filograna implexa, l’esponja Axinella damicornis, el briozoo Pentapora fascialis i les ascidias Polycitor adriaticum i Synoicum sp.
El projecte Gades, desenvolupat entre el 2018 i el 2019, va ser l’origen del programa d’aquest programa de restauració que s’està duent a terme en aquesta zona, explica Jorge Sáez. Aquesta iniciativa, liderada per WWF España juntament amb Soldecocos i l’OPP72, en col·laboració amb el centre del Instituto Español de Oceanografía (IEO-CSIC) a Cadis i amb el suport del Programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca, va impulsar diverses actuacions de governança amb la comunitat científica, organitzacions sense ànim de lucre i el sector pesquer.
El mateix Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) de Cadis, així com l’Institut de Ciències del Mar d’Andalusia (ICMAN-CSIC) estan col·laborant actualment en aquest programa de restauració.
A més, es mantenen l’intercanvi d’experiències amb ICM-CSIC, WWF España i confraries participants al projecte LIFE ECOREST.
El PROJECTE LIFE ECOREST
El LIFE ECOREST té l’objectiu de restaurar prop de 30.000 hectàrees d’hàbitats marins profunds a Catalunya en una zona d’alt valor ecològic al llarg del litoral de Girona i Barcelona, amb la participació activa del sector pesquer.
A més de les accions d’investigació i conservació, també s’està promovent la participació dels pescadors, el reforç dels mecanismes de governança i les activitats de sensibilització.
Aquesta iniciativa, que coordina el Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) fins al 2026, té com a socis la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, la Universitat de Barcelona i WWF España, així com amb la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea. Col·laboren al projecte les confraries de Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar i Vilanova i la Geltrú.