Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), fa més de 40 anys que Josep-Maria Gili es dedica a la recerca de l’oceà i a transmetre a la societat els seus valors per protegir-lo. A l’actualitat, és professor de recerca de l’ICM-CSIC i coordina el projecte LIFE ECOREST per a la restauració d’hàbitats profunds de Catalunya amb la participació activa del sector pesquer.
Per què és tan important el LIFE ECOREST?
Som davant d’una situació d’emergència ambiental i climàtica. Els oceans han rebut l’impacte de la humanitat durant moltíssims anys. Calen realment propostes innovadores que ajudin a canviar l’actitud davant l’oceà.
El LIFE ECOREST no només integra el coneixement científic amb propostes provades prèviament poden ajudar a que aquests ecosistemes es recuperin, sinó que la seva importància també rau en l’esforç que es fa amb els actors implicats i el sector pesquer.
Aquesta proposta de treball conjunt entre pescadors, científics, administracions i socis en general és la gran aposta que necessita l’oceà per a recuperar-se.
Estem davant d’un gran repte. Hem iniciat el que pensem que és el projecte de restauració marina més important al mar Mediterrani. Ens trobem davant d’una proposta que pot tenir un caràcter exemplar i que es pot replicar. Aquesta és la gran meta.
Quins valors té la restauració marina?
L’oceà està en un estat molt precari en molts aspectes. Els hàbitats han perdut la seva funció. Les espècies els necessiten per poder tancar els seus cicles de vida i per recuperar els serveis que prestaven a la humanitat, a més de la seva resiliència davant el canvi climàtic. La conservació marina és fonamental per recuperar l’estat natural de l’oceà.
El mar té una capacitat de recuperar-se de forma natural, però estem en un moment d’emergència. La millor manera que aquesta recuperació sigui més ràpida que la natural és aplicar tècniques de restauració. És el mateix que passa quan volem recuperar els boscos. Els boscos per si sols es van recuperant, però si fem tècniques de reforestació, aquest bosc recuperarà abans la seva funció. I el que ara és essencial per a l’oceà és protegir, conservar i, sobretot, restaurar.
Quin paper juga la restauració marina al LIFE ECOREST?
És un projecte innovador que parteix d’una experiència prèvia de restauració als fons de la costa Brava i el resultat ha estat espectacular. Ara el gran repte resideix en com podem començar a restaurar més de 30.000 hectàrees submarines en cinc anys amb el sector pesquer. No és un objectiu fàcil. És ambiciós. Pero estem davant d’una gran aposta, tant per restaurar i recuperar aquests fons i la seva funció, com per canviar les actituds del sector pesquer i, fins i tot m’atreviria a dir, del científic.
¿Cómo s’implica al sector de la pesca?
Són els actors primaris en la recol·lecció dels organismes que trasplantarem a una sèrie d’àrees que els mateixos pescadors han proposat i estan declarades com a protegides. En aquestes zones utilitzarem tècniques de restauració activa per accelerar el procés de recuperació.
El sector s’implica no solament en la recol·lecció dels organismes que trasplantem, sinó també en el seu manteniment en aquaris en les mateixes confraries, així com en la seva adequació per ser retornats al mar.
El mateix sector s’encarregarà de difondre a la societat els valors que té la recuperació dels espais marins. I, sobretot, un aspecte que per a mi és molt important, és que el sector es mostrarà davant la societat d’una altra manera, com el que cuida i protegeix.
La societat és conscient de la riquesa dels fons marins a Catalunya i la resta d’Espanya?
Portem bastants anys treballant en els fons marins, però el mar continua sent un gran desconegut. Els documentals no deixen de ser una aproximació, però cal que tot el que genera la ciència arribi a la societat ràpidament per a que es vegi que estem davant un patrimoni de biodiversitat extraordinari i que ha estat perjudicat amb diferents activitats humanes, no només amb la pesca, sinó també amb la contaminació química i per plàstics, entre d’altres.
S’ha fet un mal ús d’aquest gran patrimoni. No només és una cosa que hem de cuidar i valorar, sinó que és l’única manera de mitigar els efectes del canvi climàtic. Sense un oceà conservat, estructurat i altament divers difícilment podrem resistir als efectes del canvi climàtic.
Quins altres reptes afronta el projecte?
Un gran repte és comptar amb la participació de tota la societat. Si la ciutadania vol contribuir a la restauració marina ho podrà fer, visitant les confraries i participant en el manteniment de coralls, gorgònies i esponges. També coneixeran millor l’aposta i el canvi d’actitud del sector.
Però un dels reptes més importants del projecte és la transversalitat entre el coneixement científic, la predisposició del sector per a actuar perquè l’oceà continuï produint, així com la participació ciutadana.
No hem d’oblidar que, en ser un projecte pioner, un dels majors reptes és demostrar que la seva metodologia, execució i participació siguin un exemple a seguir en altres zones d’Espanya i del Mediterrani.