Durant prop de dues setmanes, un equip d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Universitat de Barcelona (UB), Universitat de Girona i Universitat Politècnica de Catalunya han realitzat una campanya oceanogràfica per monitoritzar les condicions ambientals on es troben els fons marins de les àrees d’actuació del projecte LIFE ECOREST, set caladors tancats a la pesca i zones control de la costa de Girona i Barcelona.
La informació recollida en aquesta expedició permetrà analitzar l’estat inicial d’aquestes àrees, un pas previ a dur a terme les actuacions de restauració marina, i veure així l’evolució durant el desenvolupament del projecte.
BALANÇ PRELIMINAR
En un balanç preliminar dels resultats, l’equip científic ha comprovat que l’estat de conservació dels fons marins no és favorable. Tot i l’establiment de zones de veda, les comunitats bentòniques observades presenten una complexitat i diversitat associada encara baixes, cosa que indicaria que no ha passat prou temps per recuperar-se. A través de mesures de restauració activa, el projecte contribuirà a accelerar aquest procés mitjançant la recuperació d’ecosistemes bentònics i la conservació dels serveis ecosistèmics degradats.
Tot i això, entre les primeres troballes, els investigadors han destacat la presència d’una espècie amenaçada, Funiculina quadrangularis, un penatulaci o ploma de mar que s’ha trobat en aquests primers mostrejos en més densitat de l’esperada, d’acord amb la seva experiència i la situació daltres zones. Registres històrics indiquen que aquesta espècie era molt abundant i solia extreure’s de forma accidental en gran quantitat a les xarxes de pesca d’arrossegament, però actualment només s’observen colònies aïllades.
En els propers mesos, els investigadors procediran a analitzar i processar totes les imatges obtingudes, fotograma a fotograma, per obtenir informació precisa sobre la diversitat d’espècies, la seva abundància i estat de conservació dels fons.
IMATGES DELS FONS
Per obtenir les imatges, s’han fet servir eines i tecnologies innovadores i no invasives. D’una banda, s’han fet servir dos vehicles autònoms submarins operats per personal de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) i de la Universitat de Girona (UdG), que sobrevolen els fons fins a prop de 6 hores prenent imatges i es recuperen al final de cada missió.
A més, enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s’han embarcat també els darrers dies de la campanya per col·locar un Lander, una estructura que incorpora una càmera i diferents sensors ambientals. Es tracta d’un sistema de mostreig quantitatiu i no invasiu que es posiciona al fons i treballa estàtic i de manera autònoma durant diferents intervals de temps. En aquest cas, el Lander romandrà fondejat en una zona de substrats tous durant 6 mesos i es recollirà a la següent campanya. La seva missió és agafar imatges del fons cada 30 minuts per conèixer les dinàmiques temporals i les interaccions entre diferents espècies. Durant aquest període monitoritzarà les dinàmiques i diferents interaccions que es produeixen en un fons de crinoïdeus (Leptometra phalangium), espècies amb una mobilitat reduïda que forma denses agregacions en zones del marge continental. Aquestes agregacions són molt rellevants ja que contribueixen a molts serveis ecosistèmics que beneficien la indústria pesquera, ja que tenen un paper important en el cicle vital de diferents espècies d’interès comercial com el lluç o el moll.
HÀBITATS PROFUNDS
El projecte preveu restaurar més de 29.000 hectàrees d’hàbitats marins profunds, distribuïdes en 14 zones de protecció pesquera al llarg de la costa de Girona i Barcelona, una àrea d’actuació de gran importància ecològica a causa de l’alta concentració d‟espècies en perill, amenaçades o vulnerables, entre les quals hi ha gorgònies, coralls negres i diverses espècies d’esponges.
Els hàbitats profunds proporcionen refugi i aliment a multitud d’espècies i potencien la biodiversitat marina, ja que es vinculen amb el cicle vital de molts organismes marins. A més, brinden beneficis econòmics i recreatius.
Sis de les zones d’actuació del projecte són zones permanents de veda i la resta de les zones tenen una restricció temporal de pesca, que ha estat acordada entre les associacions de pescadors, la comunitat científica i l’administració pesquera espanyola.
LIFE ECOREST
Aquesta iniciativa, que coordina l’ICM-CSIC, compta com a socis amb la Federeació Territorial de Confraries de Girona, la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, la Universitat de Barcelona i WWF España, així com la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea.