Ferran Martínez és el patró major de la confraria de Blanes. Des de ben petit el mar el va captivar i des de llavors li costa trepitjar terra ferma. Assegura que la mar li dona la vida. Ens explica com col·laboren en el projecte LIFE ECOREST des d’aquesta confraria, una de les més actives i amb més implicació per part dels pescadors.
Com vas començar al món de la pesca?
El meu pare tenia un petit vaixell de pesca artesanal, on des de jove vaig dedicar part del meu temps a treballar a l’ofici. Als 16 anys ja vaig veure que m’agradava i vaig decidir combinar estudis amb feina.
Però no va ser fins als 18 anys quan em vaig adonar que aquest era el meu món i, a dia d’avui, ja fa 37 anys que treballo en la professió.
Què sents quan surts a pescar?
Gaudeixo molt quan surto al mar. Si fa mal temps i porto dos o tres dies sense sortir semblo un gat tancat i em surt el mal humor. El mar em dona la vida.
Des de fa dos anys sóc patró major de la confraria de Blanes, fet que implica una part del treball a l’oficina. Però el dia que puc sortir a treballar al mar és una desconnexió total poder gaudir de l’entorn mentre pesco. A la meva vida tinc tres passions: la meva dona, la meva filla i el mar.
Com és el mar de Blanes?
És un mar mediterrani, sense tant onatge com l’Atlàntic o el Pacífic, però de vegades és virulent. Pot estar calmat i en qüestió de minuts pot entrar el vent amb cops molt forts i és capaç d’aixecar onades de fins a quatre metres.
A més, hi ha una gran varietat d’espècies de peixos. Això és degut al sistema de canons submarins. Perquè ho entengui tothom, vindria a ser com el Canó del Colorado, però dins del mar. Sortim del port i en menys de 800 metres comença el canó, que pot assolir els 2.000 metres de profunditat amb entrades i sortides que fa que hi hagi molta diversitat de peixos. També hi contribueixen les aportacions dels rius que desemboquen aquí.
Però el canvi climàtic fa que cada cop sigui més freqüent trobar espècies que no són autòctones d’aquesta zona.
Us preocupa el canvi climàtic?
La principal preocupació que tenim al sector és la Política Pesquera Comuna. M’agradaria que des de Brussel·les poguessin venir al mar un dia per veure si realment poden implantar les idees que tenen.
L’altra gran preocupació és l’augment de la temperatura del mar, que influeix en les característiques del fitoplàncton, essencial en la piràmide alimentària del mar per ser la base de què depenen nombroses espècies de peixos.
A més, arriben espècies que no hem vist mai, que són d’aigües més calentes, mentre que els peixos de tota la vida es desplacen a aigües més fredes. La temperatura de l’aigua pot canviar el sexe dels peixos quan neixen i impedir que proliferin algues i gorgònies.
Des de la comunitat científica alerten que la pèrdua i deteriorament dels boscos de gorgònies pot afectar la pesca. Com valoreu les reserves pesqueres i projectes com el LIFE ECOREST?
Dins del projecte en què col·laborem, el LIFE ECOREST, hi ha diverses reserves marines, unes han estat creades per les administracions i altres tenen una implicació més gran perquè s’han gestionat de forma voluntària entre científics i pescadors. Aquestes reserves donaran fruits en uns anys.
El pescador, a més de pescar, vol cuidar el seu medi perquè en viu i si no el cuida ell, no el cuida ningú.
Com és la vostra tasca al projecte?
Som una baula important dins aquest projecte. Els coralls es queden atrapats a les xarxes. Abans els pescadors els tornaven al mar, però sense saber com fer-ho perquè poguessin sobreviure.
Ara tenim uns aquaris ubicats als vaixells on s’introdueixen els exemplars capturats de forma accidental. Després, es traslladen a altres aquaris a terra, a les confraries, on les científiques s’encarreguen de tenir-ne cura. Un cop allà, es preparen per a la seva restauració usant el mètode “Bàdminton”, que consisteix a enganxar els coralls en roques perquè, en tornar-los al mar, caiguin drets als fons i augmenti així la seva supervivència. Finalment, quan estan llestos, pugen als nostres vaixells i els pescadors ens encarreguem del seu retorn a a les reserves que hem pactat.
Quan els científics enregistrin les imatges amb robots submarins, veurem si tota la feina està donant els seus fruits.
Quin és el grau d’implicació de les confraries al projecte?
En general, totes les confraries de la zona es troben força involucrades. A la nostra, la de Blanes, hem arribat a la ‘Champions League’, com els hi dic als nostres pescadors. Quan hi ha captures, reportem les dades i col·loquem l’espècie a l’aquari. Està molt implantat el procés i tots estan molt implicats.
Creieu que la implicació del sector en el procés de restauració d’aquests organismes pot tenir continuïtat després d’aquest projecte LIFE?
Hem de treballar entre tots, pescadors i científics perquè tingui una continuïtat després del projecte, però els fonaments estan construïts.
A més, s’ha generat molt d’interès. Tenim visites d’escolars, que queden molt sorpresos en veure els aquaris perquè es pensen que només hi ha coralls al mar Roig o a Austràlia. També s’ha despertat la curiositat al sud d’Andalusia, al mar d’Alboran, on tenen certs problemes per recuperar aquests ecosistemes.
Un dels objectius del projecte és intentar replicar les actuacions en altres zones del litoral espanyol i amb altres confraries, quin missatge els hi donaria perquè s’involucressin?
És que és important que hi hagi una bona comunicació entre pescadors i científics. També els hi animaria a participar perquè és positiu. Som a una reserva on es generen peixos que surten a zones properes on podem pescar i aquests organismes contribueixen a que hi hagi més vida. Veurem quins seran els resultats, però els animaria a participar-hi explicant la nostra experiència.
Com veu el futur de la pesca?
Els darrers 20 anys he vist com s’ha reduït la flota a la meitat, fet que d’entrada significa que avui dia hi ha menys vaixells i esforç pesquer. A més, després de la implantació de normatives molt restrictives, s’ha reduït molt el nombre de dies que poden sortir els vaixells a pescar. El sector pesquer, el màxim pilar del projecte, amb les noves restriccions de la Comissió Europea, està en perill d’extinció. Sense els pescadors, el projecte LIFE ECOREST no es podria fer.
Sovint s’assenyala el sector pesquer de la sobreexplotació dels recursos marins, mentre que els nostres mètodes i tècniques estan avançant i són més selectives.
També cal afegir la disminució tant de les captures com del preu en contraposició amb la pujada de costos del dia a dia i del nivell vida, fent que la rendibilitat de l’ofici disminueixi.
Finalment, el sector cada cop s’està envellint més i no hi ha un atractiu perquè els joves es vulguin dedicar a la pesca. La mitjana dels treballadors que tenim en aquesta confraria ronda els 55 anys. És una professió vocacional. Aquí tenim companys de cinquena i sisena generació, que són els que tiren del carro. Però crec que ens en sortirem. Diuen que aquest és un món de bojos tocats per la tramuntana i, per als bojos com nosaltres, això és la loteria.