La cinquena campanya oceanogràfica del projecte LIFE ECOREST ha confirmat avenços significatius en la restauració activa d’hàbitats marins profunds a Catalunya. La iniciativa, coordinada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) amb la participació del sector pesquer, té com a objectiu recuperar prop de 30.000 hectàrees d’ecosistemes vulnerables mitjançant la reintroducció d’espècies estructurants com els coralls, les gorgònies o les esponges.
Durant tres setmanes de treball al litoral de Barcelona i Girona, l’equip científic ha fet el seguiment dels organismes reintroduïts en campanyes anteriors, avaluant-ne la supervivència, el creixement, la capacitat reproductiva i el seu paper en la recuperació de la biodiversitat. Fins ara, s’han reintroduït més de 8.000 exemplars al medi marí.
Els resultats indiquen l’inici de la recuperació de diversos enclavaments, especialment en dues zones d’exclusió pesquera davant la costa de Barcelona. També s’han identificat individus procedents de la primera campanya (2022), amb una taxa de supervivència estimada superior al 90%, fet que reforça l’eficàcia de les accions de restauració.
Un dels aspectes més rellevants observats és l’efecte ecològic de “guarderia” que generen aquestes estructures: les gorgònies i coralls restaurats afavoreixen la presència d’ous, larves i peixos juvenils, evidenciant el seu paper clau en la dinàmica i manteniment de les comunitats marines.
No obstant això, també s’han detectat interaccions biològiques complexes, com la deposició d’ous del tauró gatvaire sobre algunes gorgònies, que en certs casos pot comprometre la supervivència de les colònies en cobrir-ne completament les estructures i limitar-ne l’alimentació.
“Quan es recuperen estructures tridimensionals en aquests fons marins, es genera un efecte oasi que atrau biodiversitat i reactiva processos ecològics essencials”, explica Jordi Grinyó, coordinador del projecte LIFE ECOREST. Segons l’investigador, la presència simultània d’ous en diferents estadis en una mateixa colònia confirma l’ús continuat d’aquests hàbitats restaurats.
Noves línies d’experimentació
La campanya també ha incorporat noves tècniques de restauració. S’han criat esponges en condicions controlades als aquaris de l’ICM-CSIC per avaluar-ne la viabilitat abans de la reintroducció. Aquestes esponges han estat instal·lades en landers amb càmeres submarines per monitoritzar-ne el creixement i supervivència.
Paral·lelament, s’està estudiant l’efecte combinat de la reintroducció conjunta de diferents organismes estructurants (com esponges i gorgònies) sobre la millora dels serveis ecosistèmics, en comparació amb intervencions separades, per un costat les esponges i per altre, les gorgònies.
Restauració activa i gestió participativa
El projecte ha desenvolupat fins ara cinc campanyes oceanogràfiques (2022–2025), basades en la restauració activa i el seguiment continuat dels organismes. En concret, s’han desenvolupat cinc campanyes oceanogràfiques: al setembre de 2022; al maig i juny de 2023; al desembre de 2023 i al novembre-desembre de 2024 i aquesta darrera al desembre de 2025.
Les reintroduccions es duen a terme mitjançant la tècnica del Bàdminton, que permet fixar els organismes a còdols per garantir una correcta arribada i posició al fons marí.
La iniciativa combina recerca científica, conservació i participació del sector pesquer, que col·labora activament en la recuperació, custòdia i retorn dels organismes al mar. Aquest treball conjunt ha permès fins ara recuperar i reintroduir més de 8.000 organismes.
A més de les accions de restauració, el projecte promou la millora de la governança dels espais marins protegits i la sensibilització sobre la importància dels hàbitats profunds, clau per a la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes marins.
El projecte LIFE ECOREST, actiu fins al 2027, compta amb la participació de la Universitat de Barcelona, la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundación Biodiversidad del MITECO i WWF Espanya, amb finançament del programa LIFE de la Unió Europea.